Fins i tot el líder del moment, Barack Obama, es posa nerviós i es queda en blanc, tal com ha passat en la seva presa de possessió com a president dels Estats Units. I és que fins i tot ell, capaç d'entusiasmar a mig món, té moments en què tota l'aureola que l'envolta li passa factura. L'efecte Obama ha variat la política mundial i les capacitats de lideratge per complet. Feia molts anys que un polític no aixecava tantes passions als 5 continents. Molta gent té motius per a confiar en la seva presidència i en la promesa d'una nova manera de fer política. Però, com era d'esperar, no han tardat en sortir els escèptics, que asseguren que poques coses canviaran, ja que el grups de pressió tindran - i tenen - més poder que no pas ell i la seva gent de confiança. Se'ls escapa, però, que alguna cosa ja ha canviat.
Segons els experts, vivim en la era del desprestigi de la política. Cada cop el polítics veuen més limitats els seus òrgans de decisió i l'aparença que no fan res causa desconfiança. Els casos de corrupció que han aparegut arreu, encara causen una imatge més negativa i el fet que els líders siguin mé aviat grisos no ajuda gaire. La figura del gran estadista o líder mundial va desaparèixer amb la segona guerra mundial i guerra freda i ara mateix seria complicat trobar un polític que encaixés en aquest perfil. Sarkozy és bastant egocèntrc i oportunista i Angela Merkel és una bona gestora, però peca en comunicació.
Barack Obama, en canvi, ha aconseguit que molts americans tornin a creure en la política, amb l'oportunitat de canvi que aquesta ofereix. Obama ha fet concebre les eleccions com una esperança de millora, d'oblidar les diferències i creure en l'esperança. Deixem per un moment el que farà a partir de demà, això ja són figues d'un altre paner. Centrem-nos en el que ha aconseguit fins ara, que no és pas poc: recuperar la confianç de milions de ciutadans en la política i en la classe que la dirigeix. I això és una gran notícia.
